PRESENTACIÓ DE LA MEMÒRIA 2019
On donem a coneixèr tots els nostres programes i serveis de la nostra entitat.
PROU! AQUÍ NO HI HA RACISME
Llegeixo esfereït el titular de la notícia on alcaldes i empresaris de la fruita diuen: “prou, aquí no hi ha racisme.” Cert, aquí no hi ha racisme, aquí només hi ha 100 negres dormint al carrer, mà d’obra barata que espera que algú els faci un contracte. Això potser algú no ho veu com a racisme, doncs, què hauria de ser?
Vivim en una societat malalta, i hauríem de reconèixer que som racistes, que tenim fòbia a la pobresa, al desconegut.... I per què? Perquè som poc crítics, perquè ens empassem viure en un sistema capitalista que permet generar persones excloses, que permet distingir humans amb papers d’humans sense papers, un sistema que permet que les persones siguin només mà d’obra barata.
Ens equivoquem senyors alcaldes i senyors empresaris d’objectiu si només ens preocupa la imatge que donem i no la manera com hem d’acollir les persones, gestionar el territori i marcar l’estratègia conjunta del mercat de la fruita.
Dins d’aquest onatge de les campanyes de la fruita les entitats socials hem estat utilitzades per posar pedaços assistencialistes a una realitat que demana un canvi de model. El problema no és un problema social, és una qüestió de drets i de sistema econòmic. I aquí és on estem totes i tots d’acord, en que es pugui regularitzar la situació administrativa de moltes persones que porten temps vivint entre nosaltres i no poden treballar perquè no tenen un paper. Ens equivocaríem d’objectiu si el tema fos només la imatge que donem.
Vull agrair al temporers la seva feina, la seva paciència. Vull agrair als pagesos, pel seu tenir cura del territori, als tècnics i polítics locals per posar mesures pal·liatives, a l’activista que ens fa obrir els ulls a les injustícies, a les entitats per donar un suport... Però no n’hi ha prou. Cal alçar una senyera conjunta i anar més enllà. Cal denunciar el sistema del mercat que és injust i les polítiques racistes que li donen suport. Vull agrair, vull denunciar i vull demanar perdó al Mamadou, al Cherik, al Baba i al centenar de persones més que els he tingut sota de casa tot un mes dormint al carrer.
Avui son els negres que dormen a la caseta de fusta els que ens recorden que el sistema és injust. Però recordem també les 20.000 treballadores i treballadors de Nissan. El sistema no és racista, nosaltres sí. Nosaltres podem canviar, el sistema per si sol, no. Si canviem i canviem junts, també podríem canviar el sistema. Tant de bo el manifest de l’estiu vinent sigui, oh benvinguts, passeu, passeu!
Roger Torres i Aguiló
President de la Fundació Arrels Sant Ignasi.
REUNIÓ D’ENTITATS SOCIALS DE LLEIDA
Amb el paer en cap, Miquel Pueyo i la regidora de Persones, Comunitat i Agenda 2030, Mariama Sall
El passat dijous 9 de juliol, Càritas Diocesana de Lleida, Adra, Associació Antisida Lleida, Fundació Jericó, Creu Roja de Lleida i la Fundació Arrels Sant Ignasi es van reunir amb el paer en cap, Miquel Pueyo i la regidora de Persones, Comunitat i Agenda 2030, Mariama Sall.
De la reunió va sortir l'acord, per part d'alcaldia, de convocar al setembre a les entitats i assumir el lideratge de la gestió de les futures campanyes de la fruita de l'estiu.
Les entitats, que en repetides ocasions han fet arribar a l'Ajuntament la necessitat d'un canvi de model en la gestió de les campanyes d'estiu agraeixen a l'alcalde la recepció de la demanda a la vegada que reiteren tres punts bàsics:
. Un lideratge per part de l'Ajuntament de Lleida que assumeixi una visió de conjunt. Un lideratge que posi al centre la persona, el territori i la seva gent i que compti amb les entitats socials. Entenem que el lideratge necessita ser assumit des d'una taula que vagi més enllà de la taula que es proposa des de la Regidoria de les Polítiques pels Drets Socials.
. Que es vetlli per una coordinació eficient i el compliment dels acords assumits per part de tots els ens que hi tenen responsabilitat: administració central, administració autonòmica i les administracions provincial, comarcals i locals. Inclouríem també al sector productiu lleidatà.
. Aquesta coordinació hauria d'incloure una campanya que demani la regularització administrativa de la situació de moltes persones que ja viuen amb nosaltres i que estarien disposades a treballar pel bé d'elles mateixes, de la campanya agrària i del territori en general.
A part de compartir aquests punts principals es trasllada la necessitat de coordinar les diferents ajudes que estan aportant les diferents entitats en la campanya dels temporers d'enguany per qüestió de salut i no escatimar en una major inversió en tema d'alimentació i altres recursos.