PROU! AQUÍ NO HI HA RACISME

Llegeixo esfereït el titular de la notícia on alcaldes i empresaris de la fruita diuen: “prou, aquí no hi ha racisme.”  Cert, aquí no hi ha racisme, aquí només hi ha 100 negres dormint al carrer, mà d’obra barata que espera que algú els faci un contracte.  Això potser algú no ho veu com a racisme, doncs, què hauria de ser?

Vivim en una societat malalta, i hauríem de reconèixer que som racistes, que tenim fòbia a la pobresa, al desconegut.... I per què? Perquè som poc crítics, perquè ens empassem viure en un sistema capitalista que permet generar persones excloses, que permet distingir humans amb papers d’humans sense papers, un sistema  que permet que les persones siguin només mà d’obra barata.

Ens equivoquem senyors alcaldes i senyors empresaris d’objectiu si només ens preocupa la imatge que donem i no la manera com hem d’acollir les persones, gestionar el territori i marcar l’estratègia conjunta del mercat de la fruita.  

Dins d’aquest onatge de les campanyes de la fruita les entitats socials hem estat utilitzades per posar pedaços assistencialistes a una realitat que demana un canvi de model.  El problema no és un problema social, és una qüestió de drets i de sistema econòmic.  I aquí és on estem totes i tots d’acord, en que es pugui regularitzar la situació administrativa de moltes persones que porten temps vivint entre nosaltres i no poden treballar perquè no tenen un paper.  Ens equivocaríem d’objectiu si el tema fos només la imatge que donem.  

Vull agrair al temporers la seva feina, la seva paciència. Vull agrair als pagesos, pel seu tenir cura del territori, als tècnics i polítics locals per posar mesures pal·liatives, a l’activista que ens fa obrir els ulls a les injustícies, a les entitats per donar un suport... Però no n’hi ha prou. Cal alçar una senyera conjunta i anar més enllà.  Cal denunciar el sistema del mercat que és injust i les polítiques racistes que li donen suport.   Vull agrair, vull denunciar i vull demanar perdó al Mamadou, al Cherik, al Baba i al centenar de persones més que els he tingut sota de casa tot un mes dormint al carrer.

Avui son els negres que dormen a la caseta de fusta els que ens recorden que el sistema és injust. Però recordem també les 20.000 treballadores i treballadors de Nissan.  El sistema no és racista, nosaltres sí. Nosaltres podem canviar, el sistema per si sol, no.  Si canviem i canviem junts, també podríem canviar el sistema.  Tant de bo el manifest de l’estiu vinent sigui, oh benvinguts, passeu, passeu!

Roger Torres i Aguiló

President de la Fundació Arrels Sant Ignasi.